Per què una escola de Teatre?
De fet la resposta està en el document fundacional que va ser presentat i acceptat per la junta.
L’escola sorgeix de la reflexió sobre una sèrie de premisses, algunes de les quals us plantejo a continuació:
- Tenim el privilegi de disposar d’un teatre complert, equipat i viu.
- Tenim la oportunitat de veure i viure des de petits l’experiència de treballar darrera l’escenari.
- Aquesta oportunitat és un luxe individual per a tots, però sobretot pels més joves, i és un luxe especialment per les famílies.
- Fomentar l’educació cultural i la cultura en sí mateixa és fer una inversió a llarg termini i, a més, és sempre una inversió molt cara, però els resultats són definitius i irreversibles.
- Els temps han canviat molt, i maneres de fer que abans podien ser vàlides, avui ja no ho són, o no de la mateixa manera ni amb la mateixa eficàcia.
- No ser professional no implica haver de deixar d’aspirar a ampliar els coneixements, la tècnica i la reflexió d’un món tan difícil i complex com el del teatre.
- Si fem una mirada enrera podrem reconèixer humilment que hem descuidat un aspecte tan fonamental com el de la formació continuada i cada vegada millor dels associats i sobretot de les generacions joves. Cursets esporàdics no són suficients.
- Quina activitat teatral tenim pels nostres menuts? Com s’introdueixen en el món del teatre?
- Quines alternatives tenen els nens, els adolescents i els joves fora de l’esport?
Per tot això, per dotar-nos d’una eina que ens permetés i obligués alhora a treballar d’una manera constant l’aspecte de formació i d’un element dinamitzador diferenciat de l’activitat normal, vam endegar “La SaCa”.
Les seves bases encara són molt febles i tendres. Cal estructurar-la perquè no depengui de que sigui una o altra persona la que hi estigui al davant.
Des d’aquí us convido a col·laborar participant, suggerint, difonent i sobretot recolzant la que és la vostra Escola de Teatre.
Toni Grané
Ex-director de La SaCa
Ex-president de Sala Cabanyes
La Màgia del Teatre
El teatre fascina. No saps ben bé què és, però qualsevol que no visqui dins d’aquest món queda enlluernat quan traspassa el llindar de l’escenari.
Nosaltres hi estem acostumats. Els nois i noies que fa temps que esteu a Sala Cabanyes, trobeu normal transitar per l’escenari, és un dels vostres espais de moviment habitual.
Però cal fer les coses ben fetes, i per això la formació és imprescindible.
La SaCa, la nostra escola de teatre, ja és una realitat. Els que ara estem al capdavant de Sala Cabanyes ens sentim orgullosos de contribuir amb el nostre suport a que un grapat de nois i noies treballin plegat per un objectiu comú, comparteixin les mateixes afinitats i ampliïn la seva cultura teatral.
En el nostre llibre Sala Cabanyes 75 anys podem llegir: …“Pel gust de tenir un paper, moure uns llums, preparar l’atrezzo, confeccionar un vestit, fermar un decorat, o enfilar-se al teler si se’n tenien ganes, molts han pujat de petits veient com es fabricava un espectacle, després han acompanyat els seus pares dalt l’escenari i, finalment, han agafat decidits el relleu i el compromís.”…
Aquesta podria ser la petita història de molts de nosaltres, i esperem que sigui també la vostra.Desitgem que La SaCa us ajudi a adquirir una sòlida formació teatral i humana, que contribueixi a ampliar la vostra preparació per anar enfortint encara més els èxits teatrals de Sala Cabanyes, i que us faci adonar que tots hi teniu cabuda, al davant o al darrera de l’escenari.
Immaculada Llorens
Ex-presidenta de Sala Cabanyes